Un ànonim lector del bloc em xiva que al concert d'ahir al Castell es va repartir un pasquí sobre el vassallatge* que Castellar continua suportant (el lector tampoc va anar al concert, o sigui que si algú pot enviar-me una còpia del document el penjaré al bloc).
El concert l'organitzava l'Ajuntament, el pagava la Caixa Terrassa i hi col·laborava, molt amablement segur, la familia Fontcuberta.
El Senyor Don Carlos de Fontcuberta, l'actual propietari del Castell, és descendent dels Meca, els Sentmenat i els Clasquerí. O sigui, una nissaga d'alt llinatge, noblesa acreditada.
I com si encara fóssim a l'època medieval, aquest Senyor de Castellar cobra censos de gent de la nostra vila, que tot d'una i per sorpresa, reben una citació per fer-ne el pagament.
En la majoria de casos es tracta de families humils, de treballadors o jubilats, i aquest pagament els suposa un important daltabaix econòmic. Però és realment incansable i a més mai dóna la cara, sempre hi envia els seus apoderats; com segur que feien els reis, comptes i marquesos.
Afortunadament han desaparegut drets com el de cuixa, però és sorprenent que a aquestes alçades algú pugui obtenir ingressos d'aquesta manera i que sigui totalment legal.
Escandalós !! I a sobre, l'anterior govern municipal va mantenir una curiosa relació amb aquesta familia (Un insult a tots els que han hagut de pagar el cens).
Estaria bé saber les condicions del conveni que l'anterior alcaldessa va signar amb Don Carlos de Fontcuberta i sobretot si això ens ha costat gaire diners, perquè la familia propietaria explota econòmicament el Castell (la web només és en español i english).
I sorprèn el silenci general. En qualsevol societat democràtica avançada això hauria de ser motiu d'escàndol i ningú, i menys una administració, s'atreviria a relacionar-se amb reliquies d'un passat que molts pensàvem ja superat.
Em sembla que només la candidata de l'Altraveu ho va treure en campanya, a l'entrevista a la Ràdio. La resta fa com si no existís aquest fenòmen. Fins i tot gent socialista (mireu l'última entrada) passa per alt aquesta qüestió quan parla dels actes al Castell i sembla felicitar la familia que el regenta perquè "han sabut conservar l’edifici i el seu entorn de l’inexorable pas del temps".
Cornuts i pagant el beure!! Encara li hem de donar les gràcies al Senyor que ens esquila però, això sí, manté la seva propietat en bones condicions (per a la seva explotació comercial) i fins i tot ens la deixa per fer concerts. Gràcies i mil gràcies.
Com al segle XIII, encara queden classes!! I als de baix ens toca pagar sempre...
* En realitat no és tracta d'una relació de vassallatge, perquè aquesta es donava només entre privilegiats. S'assembla més a la relació de servitud que mantenien els camperols amb el Senyor.
